Com utilitzar l'arquitectura de la informació en els teus projectes?

En la societat actual la informació ha deixat de ser un recurs preuat per amuntegar en quantitats ingents que no són assumibles per un cervell humà. Tots ens hem trobat amb dissenys digitals que no han cuidat la jerarquia i ordre de la seva informació.

El resultat de no cuidar el teu entorn web al detall, treballant de forma conscient en el disseny de la teva interfície, són webs desordenades i no accessibles que si realment contenen alguna informació valuosa no resulta intel·ligible de forma fàcil.

En moltes ocasions un dels problemes més urgents que ens trobem a l'estudi, està relacionat amb l'arquitectura de la informació, o dient-ho d'una forma més senzilla; com s'ordena i agrupa la informació que conté una web.

Què és l'Arquitectura de la informació?

El Information Architecture Institute, ens explica que l'arquitectura de la informació persegueix ajudar a les persones a conèixer la seva situació, context i localitzar els seus objectius. Encara que l'origen de l'arquitectura de la informació és físic, l'entorn digital adquireix aquest terme d'una manera molt natural.

Un bon exemple són els projectes de disseny web en els quals l'arquitectura de la informació determina quina serà l'estructura i objectiu de la mateixa. En aquest sentit l'AI ha de tenir en compte els objectius de negoci del client així com perquè servirà i com funcionarà el lloc web.

Podem dir doncs que l'arquitectura de la informació és el pilar estructural en què començar a dissenyar un web. Decidint com es visualitzarà la informació necessària, obtinguda en la fase d'anàlisi i durant el propi procés. Posteriorment transformant-la en el que serà l'esquelet conceptual de la interfície web.
 

¿Quin és el significat de l’arquitectura de la informació en un entorn digital?

L'arquitectura de la informació prové de l'evolució dels sistemes d'agrupació i classificació de la informació tradicionals. Un exemple podria ser les seccions i sistema de classificació dels llibres a les moltes biblioteques al llarg de la història.

Aquests entorns tradicionals són els precedents que tenim d'intents d'ordenar grans quantitats d'informació, abans de l'arribada dels entorns digitals, en els quals aquests volums de dades han crescut exponencialment.

En aquest moment trobem més urgent que mai trobar formes de jerarquitzar i construir sistemes amb la informació. Perquè els nostres cervells s'adapti a una societat saturada de canals, coneixement i inputs. Acostumats a gestionar la informació estrictament necessària per sobreviure, el cervell es col·lapsa davant un mar de dades inconnexes. Davant d'aquesta situació ens trobem amb un gran repte: com construir sistemes sòlids que ens permetin gestionar i interactuar amb els sistemes i bases actuals?

Tècniques d'arquitectura de la informació

Encara que descrivim tècniques, la nostra intenció no pretén ser la de marcar un camí a seguir. Volem aportar mapes per orientar-nos en un extens món que cada dia es reinventa. Per aquest motiu volem muntar un puzzle base, al què podem canviar les peces, aportar noves idees o repetir processos depenent de les necessitats de cada client i moment.

Per muntar el puzzle del què estem parlant, cal disposar de les diferents peces a utilitzar. Aquestes poden ser de molts tipus; interacció amb l'usuari, interacció amb el context, co-ocurrència i representació de la informació.

Interacció amb l'usuari

Quan entenem la utilitat de l'arquitectura de la informació, veiem que la interacció amb l'usuari és un factor clau en la seva estructuració. Seguint amb aquesta línia de pensament, entenem que un primer pas en l'arquitectura de la informació és l'estudi de les persones.

Presentem algunes tècniques que ens ajudaran a connectar la informació amb la manera de pensar de l'usuari. Ens permetran així començar a ordenar el nostre munt de dades, partint d'allò més important i base del disseny centrat en l'usuari.

Pot semblar molt bàsic però és un dels moments més importants en tot projecte. La reunió amb el client és el tret de sortida. També s'han de realitzar durant el procés perquè el treball realitzat s'adapti a les necessitats i preferències reals de client.

Les entrevistes i / o enquestes, ja siguin amb un format oral o escrit ens permeten analitzar la informació de forma quantitativa i / o qualitativa. Contrastant i creuant els resultats de grans grups o focalitzant el nostre interès en persones rellevants per a l'organització del sistema.

Quan dissenyem escenaris analitzem les diferents seqüències d'accions necessàries per assolir els objectius específics de la pàgina web. Demanant que l'usuari ordeni els passos lògics i necessaris a seguir, trobem seqüències lògiques definides per l'usuari que podrem incorporar i representar metafòricament en el nostre producte.

El disseny participatiu és una altra de les metodologies que podem incorporar en aquesta Fase d'arquitectura. Un grup d'usuaris són els encarregats de col·laborar amb els dissenyadors, expressant totes les seves idees, anhels i necessitats a incorporar a la proposta que s'està generant.

Aquestes són les tècniques més rellevants que podem fer servir encara que existeixen altres formes que ens permetran adquirir la informació. El més important no és el com sinó el fet d'intentar dissenyar webs des de la perspectiva de qui la ussarà per poder fer-les més fàcils i intuïtives.

Interacció amb el context

Quan parlem de disseny web, de la mateixa manera que quan parlem de qualsevol tipus de disseny, no podem oblidar que treballem en context: en una societat que es desenvolupa i reinventa paral·lelament a nosaltres.

Sabent això hem de connectar amb els professionals i la seva feina perque el nostre producte segueixi l'evolució natural de l'entorn. Això ho podem fer coneixent les qualitats dels productes similars i de la competència, per poder-los entendre i millorar; veure quins problemes i millores tenen per crear un avantatge competitiu.

L'avaluació de productes similars ens permet identificar aspectes de contingut, disseny i programació amb les que podrem comparar-nos. Tenint en compte els objectius del producte seleccionem algunes webs que solucionin les mateixes necessitats que nosaltres o que ens puguin aportar algunes funcionalitats o característiques que milloren el nostre producte.

A partir d'aquestes diferents plataformes en relació amb els objectius de negoci definim indicadors per analitzar. Alguns d'aquests poden fer referència a la navegació, les estructures de diferents pàgines o l'organització; aquests els escollirem en funció del projecte.

Aquest mateix procés el podem fer analitzant la competència de la nostra plataforma. En aquest cas veiem la comparació amb una nova mirada, en la qual no només analitzem la web en si sinó la marca i els objectius que persegueixen. Un altre aspecte que pot ser interessant a analitzar és si la competència ha realitzat o no productes similars a què vam dissenyar i les diferents raons de les seves accions.

Coocurrència

Un dels aspectes essencials de l'arquitectura de la informació és l'agrupació. Busquem trobar relacions entre les paraules que responguin als esquemes mentals dels usuaris. Això es fa amb l'objectiu de crear sistemes fàcils i intuïtius que permeten a l'usuari moure en paràmetres conceptuals coneguts.

Aquest aspecte de l'arquitectura web ens presenta diferents dificultats a l'hora d'entendre a l'usuari. Això és degut al fet que les relacions mentals de les persones són sempre diferents, per tant el que busquem és una idea general.

Amb aquesta idea al cap podem utilitzar tècniques com el card sorting o l'anàlisi de seqüències que permet el grup d'usuaris una interacció propera amb els conceptes i els seus significats.

Les relacions entre targetes o card sorting és una tècnica que ens permet traslladar el pensament de les persones a un pla físic. Amb aquest mètode podem relacionar la informació adquirida en la fase d'anàlisi amb l'usuari, demanant-los que les defineixin, busquin sinònims o les agrupin.

L'anàlisi de seqüència intenta formar una seqüència d'elements per a ser usats en la pàgina web. Així la diferència principal amb el card sorting és que en aquesta tècnica s'intenta definir seqüències concretes com ara l'ordre dels element al menú, en una pàgina concreta o productes a vendre en un ecommerce.

Amb aquestes dues tècniques dinàmiques es pot entendre quins són els grups de conceptes d'alta dificultat, quins termes no es comprenen i les preguntes que fan els usuaris.

Representació de la informació

Encara que algunes de les següents tècniques no són exclusives de l'arquitectura de la informació, és molt necessari que es comencin a realitzar en aquest moment ja que ajuden a concretar les idees abstractes que hem estat treballant fins al moment.

Vam començar a plasmar en imatges i a crear models per poder definir i mostrar com s'ha pensat l'estructura i funcionament a realitzar provinents de la informació que hem estat desenvolupant en totes les tècniques anteriors.

Podem diagramar amb l'objectiu de d'ajudar a les persones implicades en les fases següents del disseny web i en el desenvolupament posterior per part dels programadors. Amb aquestes eines coneixem i comprenem l'estructura i funcionament del producte final.

Es poden abordar la diagramació a partir de tres perspectives; fixant-nos amb l'estructura del site, des d'una visió funcional i des del seu desenvolupament visual. Cadascuna d'aquestes maneres ens defineix la informació d'una manera diferent però necessàries.

La representació d'etiquetes s'ha de treballar de manera relacionada amb la diagramació, encara que no cal fer-ho al mateix moment. Consisteix en la representació de la informació obtinguda en fases anteriors seguint l'estructura creada al diagrama.

Alguna d'aquesta informació poden ser titulars, subtítols, hipervincles, eslògan, metadades etc. Aquestes dades es poden representar en els tres tipus de diagrames aquests en el punt anterior amb l'objectiu de comprovar el seu funcionament en l'estructura, depenent de la perspectiva estudiada en cada moment.

Un cop realitzades les visualitzacions d'idees haurem de començar a endinsar-nos en el disseny estructural de la pàgina web. Aquí podem començar a realitzar els wireframes de la pàgina web amb tota la informació obtinguda i ajudant-nos amb els diferents inputs procedents de l'User experience (UX).

Conclusió

Com hem pogut veure fins al moment, l'arquitectura de la informació és una destil·lació de les dades obtingudes durant el procés i en fases anteriors. A poc a poc anem creant sistemes i estructures lògiques que ens permetin ordenar i representar-la de forma fàcil i eficaç. Crear una major satisfacció a les persones que els ussin, depèn de la facilitat i comoditat que li proporcionem. I això ve donat pel fet d'entendre l'usuari.

La necessitat d'aquesta organització és cada vegada més clara i ens permetrà aconseguir productes de més alta qualitat. Podem afirmar que l'arquitectura de la informació ens dona un gran benefici en els nostres projectes, hem anat apuntant alguns d'aquests. Un bon exemple d'això és la fàcil ubicació de la informació que ens permet trobar-la i entendre-la de forma òptima.

L'arquitectura de la informació també té algun benefici molt interessant, que no s'ha apuntat fins al moment, aquests són la reducció de costos futurs, l'augment de la comprensió de la informació per part de client i els beneficis que el client final s'obtindrà en trobar i comprendre la informació.

Aquesta satisfacció dels usuaris també pot afavorir una bona percepció de la nostra marca. Les persones perceben com una companyia de qualitat aquelles que tenen cura el que diuen i com ho fan. Un web és l'entorn perfecte perquè els potencials clients entenguin qui ets i què ofereixes.