10 dades que pot ser no sabies de Javascript
Javascript és un dels llenguatges de programació més importants i utilitzats, però no tothom coneix els punts que en aquest article t'expliquem.
- El nom real no és “Javascript”, sinó ECMAScript. Se sol fer referència a ECMAScript quan es parla de la versió d'aquest llenguatge, però en realitat “Javascript” és una marca registrada per Sun Microsystems.
- Va néixer en 1995 i va ser creat en 10 dies pel programador Brendan Eich. Va crear Javascript basant-se en llenguatges com: Java, Perl, Scheme, HyperTalk, Self i AWK.
- Es va crear per a interactuar de manera àgil amb els elements del DOM i fer animacions, complementant les funcionalitats per part del llenguatge Java.
- “undefined” no és una paraula reservada. Per tant, “undefined” pot ser definit i encara que “null” és l'absència total de valor, en Javascript, “null” és un objecte.
- La igualtat estricta “===” no va existir fins a partir de 1999. Fins llavors no hi havia forma directa per a diferenciar entre un numero i un string amb el mateix valor.
- El tipat estricte, en el que ara podem treballar usant Typescript; anava a ser implementat en ECMAScript 4.
- NaN (not a number) malgrat el que signifiquen les seves sigles, el seu typeof és ‘Number’.
- Javascipt no seria el mateix sense les desenes de librerias, noves implementacions, llenguatges derivats, motors Javascript open source, formats d'intercanvi de dades, etc. Entre ells, els més destacats: HTML Dinàmic, XMLHttpRequest, React, Angular, Vue, JSON, AJAX, JQUERY, V8 i Node.js.
- Com tots els altres llenguatges de seqüències de comandes, les matrius i els objectes es poden crear amb una breu sintaxi d'accés directe. Aquests estructuren la base del format de dades JSON.
- Javascript és un llenguatge de programació d'un sol fil, cosa que significa que els accessos als diferents origens seran seqüencials i no es podrà processar tota la informació fins que l'hàgim rebut tota. Això provoca llavors, que no es puguin llançar en paral·lel els accessos a diferents origens per a millorar significativament el rendiment. En aquests casos se sol usar una programació asíncrona per a evitar bloquejar el procés d'execució fins que s'hagi completat la tasca en qüestió.
Comparteix aquest article
