Webs autogestionables

Els Sistemes de Gestió de Continguts (Content Management Systems o CMS) són un software que s’utilitza principalment per facilitar la gestió de webs i, per això, també són coneguts com gestors de contingut web (Web Content Management o WMS). És un programa que permet crear una estructura de suport (framework) per la creació i administració de continguts per part dels participants, principalment a pàgines web.

Consisteix en una interfície que controla una o vàries bases de dades on s’allotja el contingut del web. El sistema permet manejar de manera independent el contingut i el disseny. Així, és possible manejar el contingut i donar-li en qualsevol moment un disseny distint al web sense tenir que donar-li format al contingut nou, a més de permetre la fàcil i controlada publicació en la pàgina web a varis editors. Un exemple clàssic és el d’editors que carreguen el contingut al sistema i altre de nivell superior que permet que aquests continguts siguin visibles a tot el públic.

Podem dividir les funcions dels sistemes de gestió de continguts en quatre categories: creació de continguts, gestió de continguts, publicació i presentació.

Creació de contingut

Un CMS aporta eines per a que els creadors sense coneixement tècnics en pàgines web puguin concentrar-se en el contingut. Aporten eines per definir l’estructura, el format de pàgines, l’aspecte visual, l’ús de patrons, i un sistema modular que permet incloure funcions no previstes originalment.

Gestió de contingut

Els documents creats es dipositen en una base de dades central on també es guarden la resta de dades del web, com són les dades relatives als documents (versions fetes, autor, data de publicació i caducitat, etc.), dades i preferències dels usuaris, l’estructura del web, etc. L’estructura del web es pot configurar com una eina que, habitualment, presenta una visió jeràrquica de la pàgina web i permet modificacions. Mitjançant aquesta estructura es pot assignar un grup a cada àrea, amb responsables, editors, autors i usuaris amb diferents permisos. Aquest punt és imprescindible per facilitar el cicle de treball (workflow) com un circuit d’edició que va des de l’autor fins el responsable final de la publicació. El CMS permet la comunicació entre els membres del grup i fa un seguiment de l’estat de cada pas del cicle de treball.

Publicació

Una pàgina aprovada es publica automàticament quan arriba la data de publicació i quan caduca s’arxiva per futures referències. En la seva publicació s’aplica el patró definit per tota la pàgina web o per la secció concreta on està situada, de forma que el resultat final és un web amb aspecte consistent en totes les seves pàgines. Aquesta separació entre contingut i forma permet que es pugui modificar l’aspecte visual d’un web sense afectar als documents ja creats i allibera als autors de preocupar-se pel disseny final de les seves pàgines.

Presentació

Un CMS pot gestionar automàticament l’accessibilitat del web, amb suport de normes internacionals d’accessibilitat, i adaptar-se a les preferències o necessitats de cada usuari. També pot proporcionar compatibilitat amb els diferents navegadors disponibles en totes les plataformes (Windows, Linux, Mac, Palm...) i la seva capacitat d’internacionalització el permet adaptar-se a la llengua, sistema de mesura i cultura del visitant.

El sistema s’encarrega de gestionar molts altres aspectes com són els menús de navegació o la jerarquia de la pàgina actual dins del web, afegint enllaços de forma automàtica. També gestiona tots els mòduls, interns o externs, que incorpora al sistema. Així per exemple, amb un mòdul de notícies es presentarien les novetats aparegudes en altre web, amb un mòdul de publicitat es mostraria un anunci o missatge animat, i amb un mòdul de fòrum es podria mostrar, en la pàgina principal, el títol dels últims missatges rebuts. Tot amb els enllaços corresponents i, evidentment, seguint el patró que els dissenyadors hagin creat.

Es podria pensar que no és necessari per un web relativament petit o quan no es necessiten tantes funcionalitats. Això sols podria ser cert per un web amb poques pàgines estàtiques per al que no es prevegi un creixement futur ni moltes actualitzacions. De totes formes, la flexibilitat i l’escalabilitat que permeten aquests sistemes, justifiquen la seva utilització en pràcticament qualsevol tipus de web. Als següents punts es mostra què fa útil i necessària l’utilització d’un CMS:

Inclusió de noves funcionalitats en el web. El sistema pot créixer i adaptar-se a les necessitats futures.

Manteniment de gran quantitat de pàgines. En un web amb moltes pàgines fa falta un sistema per distribuir els treballs de creació, edició i manteniment amb permisos d’accés a les diferents àrees.

Reutilització d’objectes o components. Un CMS permet la recuperació i reutilització de pàgines, documents i, en general, de qualsevol objecte publicat o emmagatzemat.

Pàgines interactives. Les pàgines estàtiques arriben a l’usuari exactament com estan emmagatzemades al servidor web. En canvi, les dinàmiques no existeixen al servidor tal com es reben als navegadors, sinó que es generen segons les peticions dels usuaris. D’aquesta manera quan, per exemple, s’utilitza un cercador, el sistema genera una pàgina amb els resultats que no existien abans de la petició. Per aconseguir aquesta interacció, els CMS connecten amb una base de dades que fa de emmagatzemador central de totes les dades del web.

Canvis de l’aspecte del web. Si no hi ha una bona separació entre contingut i presentació, un canvi de disseny pot comportar la revisió de moltes pàgines per a la seva adaptació. Els CMS faciliten els canvis amb l’utilització, per exemple, de l’estàndard CSS (Cascading Style Sheets o fulles d’estil en cascada) amb el que s’aconsegueix la independència de presentació i contingut.

Consistència del web. La consistència en un web no vol dir que totes les pàgines siguin iguals sinó que hi ha un ordre (visual) en lloc d’un caos. Un usuari nota de seguida quan una pàgina no és igual que la resta de les del mateix web pel seu aspecte, la disposició dels objectes o pels canvis en la forma de navegar. Aquestes diferències provoquen sensació de desordre i donen a entendre que el web no l’han dissenyat professionals. Els CMS poden aplicar un mateix estil en totes les pàgines amb el comentat CSS, i aplicar una mateixa estructura mitjançant patrons de pàgines.

Control d’accés. Controlar l’accés a un web no consisteix simplement en permetre l’entrada al web, sinó que comporta gestionar els diferents permisos a cada àrea del web aplicats a grups o individus.