Community

Expliquem en aquest apartat els models de negoci existents en Internet avui dia i es posen exemples de la seva utilització en xarxes socials online si existeixen. L’objectiu principal és conèixer i entendre els models de negoci existents.
Henry Chesbrough en el seu llibre (Open Innovation: The New Imperative for Creating and Profiting from Technology.) defineix les funcions d’un model de negoci d’una empresa que opera en l’ambient actual d’innovació:

1. Articular la proposició de valor.
2. Identificar un segment de mercat.
3. Definir l’estructura de la cadena de valor que necessita l’empresa per a crear i distribuir l’oferta, i determinar els actius necessaris per a mantenir la posició de l’empresa en aquesta cadena.
4. Especificar els mecanismes de generació d’ingressos, i estimar l’estructura de costos i el potencial de benefici de produir l’oferta, donats la proposició de valor i l’estructura de cadena de valor triades.
5. Descriure la posició de l’empresa en la xarxa de valor, unint proveïdors i clients, incloent la identificació de potencials associats (third-party programari developers) i competidors.
6. Formular l’estratègia de competitivitat mitjançant la qual l’empresa innovadora guanyarà o mantindrà un avantatge sobre els competidors.

Aquestes funcions ens poden servir com definició de model de negoci d’una empresa amb un servei en Internet. Per a explicar els principals models de negoci existents actualment en aquest tipus d’empreses es començarà diferenciant-los. Una diferenciació, bastant estesa, consisteix a distingir dos tipus d’actors productors de la monetització, és a dir del benefici econòmic:

• Company 2 Company. En aquests models, l’agent no té relació directa amb compradors/clients/usuaris dels serveis, sinó que s’encarrega de mitjançar entre empreses.
• End user/client. En aquests models, l’agent té una relació directa amb el comprador/client/usuari.

A més d’aquesta diferenciació, algunes activitats (que tindran un model de negoci associat) són aplicables exclusivament a individus (blogs professionals), i uns altres únicament a empreses (advertising).
A continuació es mostra un resum dels possibles models de negoci, dintre del requadre taronja els Company 2 Company i dintre del verd els User/Client.

Brokerage model

En aquest model la monetització està basada a explotar les capacitats d’uns altres en la venda de productes/serveis. No s’és responsable de realitzar les vendes sinó que l’empresa amb el seu servei/producte reuneix a compradors i venedors. Usualment un broker carrega una quota o comissió per cada transacció que propicia.
Les claus d’èxit d’aquest model de negoci són:

• Tenir potencial de reunió.
• Posseir un elevat nombre de dades de compradors i venedors.

Les capacitats requerides segons l’ús:

• Subhastes i compres intercedides: plataforma de pagaments (com per exemple paypal, o alguna de pagament amb targeta).
• Agent de recerques (preus, característiques, etc): motor i base de dades.
• Mercat virtual: infraestructura de vitalització.

Riscos:

• Els venedors poden acabar deixant de necessitar al broker amb el que es fa necessari el mantenir el control sobre els clients.

Exemple:
LastFM és un servei de xarxa social centrat en la recomanació de música. Té tota una lògica de socialització entre els seus usuaris, a més d’un bon motor de recomanació el que li proporciona la capacitat de reunió que necessita per a fer de broker d’empreses de venda de música per Internet com Amazon.

Advertising model.

En aquest model de negoci els anunciants paguen segons diferents paràmetres: clics, nombre d’anuncis, etc. Està lligat també al users/client segons l’ús del model, per exemple: pagament per clics.
Les claus de l’èxit d’aquest model de negoci són:

• Captar anunciants.
• Col·locar anuncis apropiadament.
• Monetitzar amb independència de l’èxit de l’anunciant.
• Posseir una plataforma de gestió dels anunciants.
• Posicionament en la cadena de valor de Advertising.

Capacitats requerides segons l’ús:

• En tots els casos: plataforma de AdServer.
• Contextual ads (anuncis segons el context del site): Eines demogràfiques i de Màrqueting.

Riscos:

• Els usuaris: poden esquivar els sistemes, ser resistents a les campanyes, invertir el sentit de les promocions i danyar la imatge de marca.

Exemple:
Facebook és un servei de xarxa social centrat a proporcionar a l’usuari un portal personal, té la seva pròpia plataforma de gestió de publicitat.

Infomediary model

En aquest model l’empresa client paga al proveïdor per la informació que aquest li subministra o per un servei ofert sobre la base d’aquesta informació. La informació sobre els consumidors i els seus hàbits de consum són valuosos, especialment quan la informació és analitzada curosament i utilitzada en campanyes de màrqueting dirigit. La informació recol·lectada independentment sobre productors i els seus productes és útil per als consumidors quan estan considerant realitzar una compra.
Les claus de l’èxit d’aquest model són:

• Posseir informació valuosa.
• Captar clients susceptibles d’estar interessats en aquesta informació.

Les capacitats necessàries són:

• Manejar i agregar quantitats ingents d’informació.
• Extreure informació rellevant.
• Subministrar la informació de manera que les empreses clients tinguin una necessitat recurrent.

Riscos:

• La informació és un bé perible, cada vegada “caduca” abans.
• Alguns tipus d’informació són reproduïts a mitjà termini.

Exemple:
Un exemple de Infomediary model és el de LinkedIn. Es tracta d’una xarxa de contactes professionals a nivell mundial, ven la informació extreta de la seva xarxa a empreses de recruiting.

Afíliate model

Una xarxa d’afiliats aporta valor al subministrador. En contrast amb el portal generalitzat, el qual busca dur un alt volum de tràfic a un lloc, el model d’afiliació, proveeix oportunitats de compra en qualsevol lloc que la gent pugui estar navegant. Això s’assoleix oferint incentius financers (en la forma d’un percentatge dels guanys) als llocs associats que s’afilien. L’afiliació proveeix punts de compra i clics cap al comerciant. És un model de pagament per rendiment. Si un afiliat no genera venda, no representa costos per al comerciant. El model d’afiliació està inherentment adaptat per a la Web, la qual cosa explica la seva popularitat. Algunes variacions inclouen, intercanvi de banners, pagament per clic, i programes de compartició de guanys.
Les claus d’èxit de la xarxa són:

• La xarxa ha de tenir un cost baix de manteniment (idealment zero).
• Els afiliats deuen tenir un ingrés/contraprestació atractiva associada a les transaccions que originen perquè els sigui útil potenciar la xarxa.

Les capacitats necessàries per a crear i mantenir la xarxa són:

• Gestió d’una xarxa d’afiliats.

Riscos:

• La fidelitat dels usuaris és difícil d’aconseguir.

Exemple:
No existeix cap xarxa social que empri aquest model de negoci. Que és propi en Internet en portals d’empreses que existeixen també fora de la xarxa.

Manufacturer model

Aquest model es basa en la venda directa del productor al client final, és a dir en l’eliminació d’intermediaris. El Fabricant o "model directe", està fonamentat en la capacitat de la Web per a permetre a un fabricant (p. ex. una companyia que crea un producte o servei) per a arribar a als compradors directament i per tant comprimir el canal de distribució. El model de fabricant pot ser basat en l’eficiència, millora del servei al client, i un millor enteniment de les preferències del client.
Les claus d’èxit d’aquest model són:

• Ser el fabricant del producte.
• Tenir accés directe als clients potencials.

I les capacitats necessàries són:

• Producció flexible per a adequar-se a la demanda.
• Gestió de clients.

Riscos:

• La competència sol ser feroç.
• Entre els usuaris d’Internet hi ha certa tendència a no pagar pels serveis que s’oferixen.

Exemple:
No existeix cap xarxa social que empri aquest model de negoci que és propi en l’entorn d’Internet de les empreses de desenvolupament de programari. L’exemple més clar d’aquest model de negoci és Microsoft.

Community model

És el model més difícil fins al moment de monetitzar, però el qual presenta major perspectives de futur. Fins a ara s’ha utilitzat sovint en projectes sense ànim de lucre. També s’utilitza per a atreure usuaris i després aplicar altres models de negoci.
Les claus d’èxit d’aquest model són:

• Aconseguir crear una comunitat d’usuaris capaç de mantenir-se i créixer per si mateixa: massa crítica.
• La viabilitat d’aquest model està basada en la lleialtat de l’usuari.
• Aprofitar l’efecte xarxa: el valor de la xarxa augmenta exponencialment amb el nombre de participants.
• Model de negoci alternatiu rendible per a monetitzar el contingut/nombre d’usuaris de la comunitat.

Les capacitats necessàries són:

• Escalabilitat. La xarxa ha de ser capaç de suportar l’increment exponencial que es produeix una vegada arribada la massa crítica.

Riscos:

• És un arma de doble fil els avantatges però també les imperfeccions del servei es propaguen ràpidament per la xarxa convidant als usuaris a marxar-se.
• Morir d’èxit, tenir punts usuaris que la despesa en ample de banda i/o emmagatzematge sigui major que el benefici obtingut.

Exemple:
MySpace, que és una xarxa social centrada a proporcionar portals personals als seus usuaris basa tota el seu monetització en un model de comunitat online. Integra aquest model amb el de publicitat que és el qual li proporciona els ingressos. Són models complementaris.

Subscription model

El client paga una quota fixa periòdica per l’accés / utilització del servei.
Les claus d’èxit d’aquest model són:

• El servei no té competidors que es financin amb un model que no impliqui pagament directe al proveïdor o bé la qualitat enfront d’aquests justifica la subscripció.
• Atreure clients al servei.

Les capacitats necessàries són:

• Gestió de les subscripcions.
• Gestió d’accés al servei.

Riscos:

• La fidelitat dels clients és necessària perquè el producte es mantingui i evolucioni.
• L’aparició d’un competidor amb “advenedizo” pot ràpidament eliminar tot marge de maniobra si no s’ha previst amb anterioritat i s’ha integrat aquest model amb algun complent com el de community.

Exemple:
La subscripció tendeix a utilitzar-se cada vegada menys en Internet ja que implica un compromís del client amb l’empresa i cada vegada s’estén més el pay per ús. No obstant això, hi ha alguna xarxa social que ho implementa amb èxit, sobre tot amb subscripcions a serveis Premium, és el cas de meetic que és una xarxa social de contactes sexuals.

Utility model

El model d’utilitat o sota comanda (on-demand) està basat en el mesurament d’ús, mètode de pagament immediat. A diferència de serveis de subscriptor, els serveis amidats estan basats en les taxes d’ús real. És el model que incita menys al consum i on els marges solen ser menors i la pressió dels competidors major.
Les claus d’èxit d’aquest model són:

• El servei no té competidors que es financin amb un model que no impliqui pagament directe al proveïdor o bé la qualitat enfront d’aquests justifica el preu.
• Atreure clients al servei.
• Facilitat de compra. Permetre la compra compulsiva.

Les capacitats necessàries són:

• Mesurament de l’activitat de l’usuari (quan es factura a posteriori).
• Limitació de l’activitat de l’usuari (quan es factura a priori).

Riscos:

• L’aparició o emergència d’un competidor.
• L’obsolescència de la utilitat.

Exemple:
No s’ha trobat cap xarxa social online que utilitzi el model de utility. És més propi d’algunes empreses de desenvolupament de programari com Microsoft.

Merchant model

Aquest model de negoci és el qual utilitzaven fins a fa poc les agències de viatges per Internet. En castellà és més conegut per altre nom “al por mayor”. El merchant ha d’aportar un valor diferencial apreciable pel client.

Les claus d’èxit d’aquest model són:

• Costos d’estoc baixos (idealment zero per just in estafi o per tractar-se de béns digitals).
• Costos de distribució baixos (tendint a zero en cas de béns digitals).

Les capacitats necessàries són:

• Atenció al client eficaç.
• Sistema de recomanació per a explotar el long tail. Que és el gruix de productes que són demandats per un grup més reduït de clients. El sistema de recomanació treu a la superfície aquests productes que d’altra forma no serien rendibles.

Riscos:

• Actualment aquest model de negoci està en reculada en Internet ja que és poc eficient i introdueix un intermediari innecessari entre el proveïdor i el client.

Exemple:
No hi ha cap xarxa social online que implementi aquest model de negoci i cada vegada més en reculada. No obstant això un exemple típic d’aquest model de negoci en Internet és hotels.com. Venda a l’engròs d’habitacions d’hotel.